Mòdul 7: La cultura a l'era electrònica

Linus Benedict Torvbalds (Helsinki, Finlàndia, 28/12/1969 - )

"Si suspiras al recordar aquellos días cuando los hombres eran hombres y escribían sus propios drivers. Si te encuentras sin ningún proyecto interesante y te gustaría tener un verdadero sistema operativo que pudieras modificar a tu gusto, si te resulta frustrante tener solo Minix. Entonces este artículo es para ti".

Fill de Nils i Anna Torvalds. Com tot geni precoç, el seu camí en el món de la informàtic començà ben aviat, amb 11 anys. L'any 1980 el seu avi, matemàtic i estadístic de la Universitat es comprà un dels primers i primitius Commodore VIC-20, i li demanà al seu nét ajuda per poder-lo utilitzar.

Inicia els seus estudis universitaris d'Enginyeria Informàtica l'any 1988, quan és admès a la Universitat de Helsinki. Dos anys desprès, el 1990, comença a programar en C, en el marc dels seus estudis universitaris. És a finals dels 80 quan es familiaritza amb els ordinadors IBM en entorn PC compatibles i l'any 1991 n'adquireix un, un model 80386. Al cap de 5 anys, amb 21 d'edat, inicia projecte que marcà la seva vida: sobre la base de Design of the Unix Operating System (publicat l'any 1986 per Marice J. Bach), i amb la modificació gradual del nucli del Minix (creat l'any 1988 per Andy Tannenbaum), creà una adaptació molt potent d'aquests dos S. O., sobre plataforma PC . Quan s'acabà el desenvolupament del kernel, calia donar-li un nom. La primera idea de Torvalds era batejar-lo com a Freax (free+freak+x), però des de la Universitat de Helsinki es preferí que es digués Linux, que era el nick de Torvalds a la Universitat.

Tot plegat acabà el 5 d'octubre de 1991 amb l'anunci de la primera versió del Linux, la 0.02. El gener del 1992 Linux esdevingué GPL (Llicència Pública General) emmarcat en el projecte GNU, que prohibeix vendre el seu codi font, que ha de ser susceptible d'ésser modificat per l'usuari final.

L'any 1997 és un any intens per a Torvalds. Rep dos premis: el Nokia Foundation Award i el Lifetime Achievement Award Uniforum Pictures. A més finalitza el seu estudis superiors. Des del 1992 coordinaba el desenvolupament del nucli de Linux. Ja només queda un 2% del Linux que Torvalds creà als 90, però per sempre la paternitat d'aquest sistema operatiu recaurà sobre ell.

El 2001 publicà el seu únic llibre, amb el suggerent títol “Just for fun: the history of an accidental revolutionary”

Des del mes de juny de 2004, viu a Portland amb la seva esposa Tove i les seves tres filles: Patricia Miranda, Daniela Yolanda i Celeste Amanda.

Fonts:

Biografia de Linus de Benedict Torvalds [Consulta: 11/12/2005]

Linus Torvalds [Consulta: 11/12/2005]

Tres aspectos positivos de internet en relación con el lenguaje...
Las cosas que escribo, las lee cualquiera. Las que escribes, las leo si quiero. Y la gran literatura española está a un clic de distancia.
Y tres negativos....
Las cosas que escribes no las cuida ni corrige nadie más que tú (aunque eso pasa en muchas editoriales y periódicos). Las pintadas de retrete están al alcance de cualquiera. Y hay una masa ingente de cosas que a lo mejor habría que saber si vale la pena leer...

Tot el que puguem dir de José Antonio Millán ho ha explicat ell mateix en el seu blog. Però per fer un resum direm que aquest filòleg, editor, articulista, docent, investigador i més coses està interessat desde fa molts anys en l'aplicació de les tecnologies digitals a la investigació lingüística i literaria, en l'hipertexte, en la metàfora i en millorar la nostra ortografia ensenyant-nos a puntuar.
Amb Rafael Millán va editar el primer diccionari electrònic en castellà: el CD-ROM del Diccionario de la Lengua de la la Real Academia de la Lengua Española; ha sigut director del Centre Virtual Cervantes i durant 4 anys va publicar a El País un vocabulari sobre les paraules que ha portat la revolució informàtica.

Ens plantegem els següents objectius:

- Identificar els principals àmbits culturals,
- Descriure les seves principals característiques abans de l’aparició d’internet, pel que fa a la seva creació, emmagatzematge i difusió,
- Fer explícits els canvis que aquests àmbits han experimentat arran de l’explosió social d’internet,
- Donar unes pinzellades sobre les principals característiques d’internet com a fenòmen cultural intrínsec a una societat,
- I finalment parlar sobre els nous fenòmens culturals apareguts a la xarxa, sense presència anterior.

Parteixo una mica de la idea de:

- Els àmbits culturals (cultura entesa en un sentit ampli, com a qualsevol mena de manifestació creativa humana en qualsevol camp, intrínseca a una societat) del món “analògic” tenien canals de creació, de difusió i àmbits ben diferenciats, i com a tals, creaven productes culturals també diferents.
- Amb la massiva implantació de la xarxa (i les altres NTIC: mòbils, televisió digital, etc.), tots els àmbits culturals inicien un procés de convergència en un únic canal, afavorit per la possibilitat de transformar els diferents llenguatges que empraven en formats de 0 i 1, o sigui digital.
- Amb aquesta convergència, els àmbits culturals creen noves formes culturals, o millor dit, noves formes de difondre i consumir cultura.
- No obstant tot això, amb l’aparició especialment d’internet, es creen noves formes culturals, absolutament noves i que no exisitien abans: Art digital, cultura hacker/cracker...

Amb aquest dossier volem explicitar els canvis que internet, i en general les anomenades Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (en endavant, NTIC), han provocat en totes les manifestacions culturals , influint-les de tal manera que en certs casos s’han vist del tot modificades, al mateix temps que se n’han creat de noves.


Tractarem les principals àmbits de la cultura: des de la música o la literatura, passant pel cinema, els videojocs o fins i tot la I+R+i i la cultura empresarial; i veurem com internet i les NTIC les han influenciat en tots els seus aspectes: creació, emmagatzematge, difusió, etc., en certs casos fins a crear noves formes d’entendre aquests àmbits culturals. I també parlarem de les noves, de les absolutament noves formes culturals que s’han creat arran d’Internet i les NTIC i que no tenien cap precedent anterior. Són manifestacions culturals que neixen amb Internet i que estan implícitament lligades, i que reforcen la tesi de que la pròpia Internet és també una manifestació cultural amb uns paràmetres i unes característiques pròpies.


Partim del concepte clau de que:

Les NTIC, però sobretot Internet, han esdevingut el principal canal de transmissió i de comunicació de pràcticament totes les manifestacions culturals presents a les nostra societat (afavorint la convergència), fins al punt que ha modificat radicalment l’ús i el consum que en fem d’elles, i al mateix temps que n’ha creat d’específicament noves lligades íntimament a la xarxa..

Cibercultura:és el conjunt de tècniques, de maneres de fer, de maneres de ser, de valors, de representacions que estan relacionades amb l’extensió del Ciberespai.

Filòsof francès nascut a Tunis el 1956. Viu a París, on dona classes a la Universitat de Paris VIII, a Saint Denis.
S’inicia com a investigador per la influència de pensadors com Michel Serres i Cornelius Castoriadis i ben aviat s’interessa per les tècniques de comunicació i els sistemes de signes en l’evolució cultural.
Les seves investigacions han estat lligades a la intel•ligència artificial, el concepte d’hipertext i el desenvolupament d’una escriptura capaç d’expressar els sentiments.
Un dels treballs més importants de la seva carrera és el que va fer amb Michael Auther sobre la construcció de la cosmopedia i el arbres del coneixement.

En l’actualitat els seus estudis es centren en com es construeix la societat de la informació, el ciberespai i la cibercultura i el fenomen de la intel•ligència col•lectiva des del punt de vista antropològic.